| |
| Autor |
Missatge |
|
| Spock |
 Publicat: Dg Mai 24, 2009 1:00 pm |
 |
|
Site Admin
Registrat: 19 Abr 2007
Missatges: 67
Ubicació: Barcelona
|
Aquesta és una pel·lícula enganyosa
Ja d'entrada els productors l'han volgut vendre com un film de fantasia de l'estil de Les cròniques de Narnia, i dirigida a un públic preferentment infantil-juvenil, i res d'això és cert. El màrketing deixa altament insatisfet l'espectador, que acaba sentint-se enganyat. I en els cas dels infants pot tractar-se fins i tot d'una experiència traumàtica.
També podriem dir que l'autor ha volgut representar aquella època en la vida de la pre-adolescència en la que ens aferrem als darrers moments en que tot és possible, per enfrontar-nos tot seguit amb les realitats de l'existència, en una obra dirigida realment a un públic adolescent i adult.
Sí, però no és només això. Sota aquesta intencionalitat aparent l'autor en realitat ens ofereix una perspectiva cristiana de la culpabilitat.
Els pagesos són retrògrads
L'acció es situa en una petita població del mig oest americà. És un ambient rural en el que els automòbils han conegut èpoques millors, els edificis són antics (per fora i per dins), les robes de la gent d'estil quicorro, les aules de l'escola atenen canalla barrejada de diversos cursos... Però l'argument es molesta en deixar-nos ben clar que estem situats en l'època acual quan una professora fa esment a Internet, accentuant així la sensació d'haver retrocedit culturalment un segle en el temps.
A aquest ambient hi arriba el contrapunt en forma d'una noia nova, vestida originalment però sense excessos, agradable en la forma i les formes, culta i intel·ligent, d'una família d'escriptors. És de ciutat.
La famíla condiciona els fills
La Leslie es troba en una família culta, però que no li dediquen tot el temps requerit per la seva edat. Així cerca una vàlvula d'escapament en la seva imaginació, que acabarà causant-li la tragèdia.
En Jess conviu amb les seves quatre germanes, una és un bebé, una altra també és més petita que ell però va a l'escola, i dues de més grans de les que no coneixem altra inquietud més que la de gandulejar veient la tele a tota hora. La família té evidents problemes econòmics i el pare tracta amb menyspreu i sense apreci el seu únic fill, més encara si el comparem amb el tracte que dispensa a les seves germanes, al que li exigeix que es comporti com un home. Inconscientment, li transmet la seva frustració a la seva innocent germana. Mancat de possibilitats de sortir-se'n d'aquest ambient, s'aferrarà al nou món de la Leslie.
Addicionalment coneixem na Janice, que transmet la violència familiar en la que conviu cap els seus companys d'escola, en forma d'actituts mafioses.
Jess és culpable
Jess sent una especial atracció cap a la seva professora de música. Aquesta és una actitud ingrata al ulls de Déu i per això quan ella li ofereix la possibilitat de que l'acompanyi a visitar un museu (el dimoni vestit de dona), en Jess accepta sense dir-li res a la Leslie. Ni tan sols un comentari de que no l'esperi per anar al seu regne, tot i que en el seu interior sap que el que fa està mal fet des del punt de vista moral. Més endavant diu que res d'això no hauria passat si hagués convidat a la Leslie també a la visita.
Leslie és culpable
Leslie es sent per damunt del bé i del mal. No te cap problema en recórrer a les seva imaginació superior per tal de fugir dels entrebancs d'aquesta vall de llàgrimes. Fins i tot es pren la llibertat de castigar la Janice amb una broma pesada. Molt del seu temps, juga amb esports de risc (cordabarranquisme). La Leslie, agnòstica convençuda, no resulta acceptable per a Déu.
La crueltat dignifica l'ànima
La pèrdua de la Leslie cau com una gerra d'aigua (exageradament) freda en l'espectador. Ja no tornarà a aparèixer. En un principi no ens hi acostumem i esperem que aparegui en qualsevol moment, i ens diguin que tot ha estat una confusió. Un cop acceptats els fets, ens passem la resta de la projecció esperant (desitjant!) veure-la un altre cop, ni que sigui a Terabithia imaginada per en Jess. Fins i tot arribem al final dels títols de crèdit per si hi ha un afegit de darrera hora.
La culpa i el penediment tardà irrellevant
A un Jess completament convençut de la seva part de culpa en els aconteixements, encara li restreguen més per la cara els pares de la Leslie que ell era el seu únic i apreciat amic, i li confessen que van venir a viure al camp degut a que ella no aconseguia fer amistats enlloc.
El mateix sentiment de culpa que deuen tenir els habitants del poble quan depressa i corrents, i sense deixar passar gaires hores, posen damunt el torrent un tronc que fa innecessària la corda, l'instrument de Déu. I s'en cuiden molt de deixar la part trencada penjant ben visible.
L'únic consol, igualment massa tard, el tindrà en Jess canviant d'actitut cap a la seva germana (madurant) i fent-li participar en aquest món imaginari de Terabithia que, ara sí, a un minut del final, s'ens mostra en tota la seva magnificència. |
_________________
 |
|
| Tornar a dalt |
  
|
|
|
Totes les hores són GMT + 2 Hores
|
|
No pots publicar nous temes en aquest fòrum
No pots respondre a temes en aquest fòrum
No pots editar els teus missatges en aquest fòrum
No pots esborrar els teus missatges aquest fòrum
No pots votar a les enquestes en aquest fòrum
|
|
|
